Novedades

  • 20 de octubre – 27 de noviembre. Festival Panoràmic. Projecte: L’herbari especular. Una anàlisi d’allò humà a la botànica. Artista: Paula Bruna. Comissariat per Mercè Alsina i Laia Casanova

La intervenció de Paula Bruna en col·laboració amb l’Institut Botànic de Barcelona es desenvolupa dins del projecte més ampli Plantocè (iniciat per l’artista el 2017). Plantocè és una investigació en la qual Bruna confronta el regne vegetal i la societat humana, posa en qüestió l’hegemonia de la nostra espècie, i genera imatges que suggereixen un escenari posthumà.

Per a Bruna, davant la situació de crisi medioambiental, cal repensar les relacions dels humans amb la resta del planeta, especialment amb els organismes vius, atenent a les seves realitats i no solament des d’una perspectiva d’aprofitament econòmic o altres serveis per als humans. Per això, Bruna ens convida a situar-nos en el «punt de vida» de les plantes i, des d’allà, tornar la mirada cap a la nostra societat. Aquesta re-visió des d’una mirada aliena posa en evidència les ficcions que impregnen i limiten el pensament occidental, com ara el supremacisme, el colonialisme, el sexisme, o el binarisme.

Al festival Panoràmic, Bruna presenta dos treballs realitzats en el marc d’aquest projecte:

Desitjar com a immortals (video)

La planta cruel (Araujia sericifera) està considerada una espècie invasora a les nostres latituds. Originària d’Argentina, es va expandir per Europa a partir del seu comerç per decorar jardins. El relat de la planta cruel a occident parla de desig i de rebuig, de possessió i de rebel·lió, de culpa i de càstig per no sotmetre’s al control dels humans. La seva història té tots els ingredients d’una pel·lícula de cinema noir on ella, la planta, tindria el paper de femme fatale.
A partir de les llavors de la planta cruel, i entrellaçant la història d’aquesta planta amb els records personals de l’artista, el video transcorre per allò atractiu i perillós del desig i, des de l’altre punt de vista, per l’exhuberant rebel·lia i la submissió d’allò desitjat.

Una dansa moderna (instal·lació)

La Araujia sericifera és una planta amb dues personalitats botàniques: A Amèrica del Sud rep el nom de Jazmín de Tucumán, i és una planta nativa molt apreciada per ser l’hàbitat de la papallona monarca. En canvi, en les nostres latituds se la coneix més com a Planta cruel i està considerada una invasora molt agressiva. Aquest relat sobre dues identitats radicalment oposades dipositades en una mateixa planta resona a la història de Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Robert Louis Stevenson, 1886).

Coneguda com Mala madre o Madre de millones, la Kalanchoe x houghtonii és fruit d’un creuament artificial portat a terme als anys 1930s per un jardiner que buscava una planta més maca i més resistent. Justament aquestes característiques l’han portat a ser catalogada com a una de les espècies invasores amb major poder d’expansió que desencadena catàstrofes ecològiques. El relat de la Madre de millones presenta similituds amb el monstre de Frankenstein (Mary Shelley, 1818), una criatura creada per un humà irresponsable que acaba sent perseguida.

A «Una dansa moderna», les versions vegetals de Mr. Hyde i Frankenstein escenifiquen un ball modern; una dansa de phyto-monstres creats per la modernitat fruit del nostre desig sense límits de possessió i de control; una coreografia de zombies del post-antropocè que mostren la seva superioritat envers els humans amb un moviment suau d’una tendresa amenaçant.

El conjunt del projecte es podrà veure a varios llocs de la ciutat:

Lloc: Fundació Foto Colectania. Del 21 al 23/10. Desitjar com a immortals

Lloc: Grisart. Del 20 d’octubre al 27 de Novembre. Una dansa moderna i Desitjar com a immortals

Lloc: Institut Botànic de Barcelona. Del 20 d’octubre al 27 de Novembre Audiovisual sobre el procés de treball. 16 de novembre a les 19h Presentació del projecte i conversa entre Paula Bruna i Mercè Alsina

Obres realitzades amb la col·laboració de: Institut Botànic de Barcelona, Cultivamos Cultura, museo MEIAC Badajoz, Ana Lorente, Juan Antonio Cerezuela, Llapispanc.

  • Video. Muy contenta con este fantástico video de Quim Paredes (24 imatges x segon) sobre mi intervención Boscanes para el festival Art i Gavarres 2022 (que aún se puede visitar, hasta finales de noviembre):
  • 3 de setembre – 30 novembre. Art i Gavarres. Festival internacional d’art i paisatge 2022.
  • Becas. Mi proyecto de investigación La forêt noire ha recibido el apoyo de las Becas Barcelona CREA (ICUB, Ayuntamiento de Barcelona) y Becas para la investigación y la innovación en las artes visuales (OSIC, Generalitat de Catalunya).
  • Nueva publicación. Los otros residentes. Paula Bruna y Silvia Renda. Primera edición, 2022. 10 de ejemplares numerados. 9 x 14 cm – Encuadernación con wire-O. 8 sobres con fichas. Precio 55 € (mensaje privado para reservar una copia).

«El libro relata el soliloquio de una investigadora en residencia en una enorme casa rural en Portugal que intenta descifrar el mundo no-humano durante unos encuentros con los “otros”, únicos, “residentes” del lugar. A través de relatos extraídos de un diario de campo y fragmentos de registros, entre lo científico, lo especulativo y lo poético, el libro reconstruye el hilo del proceso artístico de Paula, mientras se aventura en una clasificación imposible y, finalmente, se acabará confrontando con su propio límite. En paralelo al tiempo de crecimiento de una planta, se suceden los encuentros y desencuentros con más de una decena de especies (hormigas, murciélagos, arañas, serpientes, planta de la menta, grillos…). Estos descubrimientos se cierran con un último relato, llamado «Pareidolia», donde unas raíces con formas antropomórficas desvelan el sesgo de la mirada humana.»

Este libro es fruto de la investigación artística “The other residents” que desarrollé en 2020 en Cultivamos Cultura (São Luís, Portugal), para estudiar las formas de vida no humanas del centro de arte y reconocer el entorno a través de ellas. Posteriormente, el material de la investigación (relatos, apuntes, audios, videos y fotografías) fue trabajado con el colectivo Radial Radiant (Silvia Renda y Erica Volpini) durante sesiones de diálogo y reelaborado junto a Silvia para una nueva creación sobre el proceso artístico, más allá de la documentación.

  • Video. Ya están publicados en el canal de youtube de CENDEAC los videos de las conferencias del seminario Mundo Plantae (10, 15, 16 de diciembre, CENDEAC, Murcia). Aquí la mía, titulada El Plantoceno. Trascender el pensamiento antropocentrista desde la investigación artística:
  • Video. Publicado el video de mi participación Insectos, arañas y otros seres terroríficos. Las fisuras del antropocentrismo y el reto del giro ecocentrista tras el cine de terror de plagas, en el marco del Seminario Los nombres del miedo (20-23 octubre, 18-19 noviembre, Matadero, Madrid).
  • En medios de comunicación recientes:

Núvol, el digital de cultura (25-10-2022): Dibuixa’m una planta cruel

TV3. Quan arribin els marcians (10-10-2022). Capítol <a href=»http://<iframe title=»video 6179803″ src=»https://www.ccma.cat/video/embed/6179803/» allowfullscreen scrolling=»no» frameborder=»0″ width=»500px» height=»281px»>Emergència climàtica: I si no s’acabés el món?

El Punt Avui (24-9-2022): L’Art & Gavarres reivindica els camins com a eix social

Bonart (30-8-2022): Los caminos como elementos vertebradores del territorio y la sociedad centran la 5a edición del Festival Art & Gavarres

Hoy (2-7-2022). Alter(acción)2.0, lo que nos reserva el futuro.

Núvol, el digital de cultura (13-6-2022): Profecia apocalíptica. El Santa Mònica presenta “La irrupció” i La Capella “El que és possible i el que no”, dues mostres emmarcades en el projecte expositiu d’ISEA 2022 que exploren el temps de col·lapse.

Europapress (26-5-2022): Llega al MEIAC de Badajoz una exposición nacida en Portugal que relaciona arte, ciencia, medio ambiente y sociedad

Alacarta.cat (14-11-2021): Territori Contemporani. Capítol 56